Ben segur la recordarem amb aquestes paraules; també recordem “la nocturna del fang”, “la nocturna del riu i els peus mullats”… cada una ha sigut especial i això és el que fa que una activitat trascendeixi en la vida dels que hi hem participat un total de 28 persones amb un recorregut de 22 km..
El dissabte 23 de febrer i gràcies a l’últim correu de la organització en que deia que la pedalada i el sopar tiraven endavant tot i el temps , ens vam llençar a l’aventura. Ben abrigats i amb el cuquet que ens anava dient per dintre: ai! No sé!, on m’he ficat!, mare meva quin fred!.. però tots amb el somriure congelat a la cara, picant de mans per escalfar i fent saltets de nervis i d’emoció. Ens vam reunir a dins el Dalt i Baix (quina caloreta més bona!) i un cop feta la foto, vinga a pedalar. Vam començar molt forts (suposo que pel fred) i quan vam arribar a la Fou (Vallbona) començava la pujada i ja ens vam anar sentint millor, fins i tot algunes ens vam atrevir a treure roba (l’esforç ens feia suar).
Vam trobar de tot; pedres que no es veien per la poca llum dins el bosc, fang, aigua, neu…i més avançada la nit va arribar el gel. El millor de la vetllada va ser el cel serè i una lluna plena que, arribant a Cabrera i sobretot a dalt la Font del Bosc i Can Paixano, deixava veure la neu reflectida a les vinyes i al camí ben blanc. En els trams que anavem pel ras, hauríem pogut pedalar gairebé sense llums… ESPECTACULAR!
Gràcies al bon criteri de la organització, es va retallar el recorregut perque el fred anava cada vegada a més i calía respectar el nivel de tots/es, ja que en una pedalada popular en definitiva es tracta de passar-ho bé i que tothom tingui ganes de repetir.
Un cop a Capellades, vam guardar les bicis en un local per anar a gaudir d’un sopar al Dalt i Baix; escalfor, futbol, i força gresca… I a dormir d’hora, que l’endemà hi havia la Fira!
Comentaris: Bet Danés


Les fotos